.jpg)
Del 2011 al 2023: el voluntariat sempre serà el motor de BAC
"Vaig conèixer BarcelonActua a través d'un article a La Vanguardia que explicava el que era BAC: un projecte local on persones intercanvien accions des de l'horitzontalitat", explica l'Assumpta recordant quan va decidir anar com a voluntària a la plaça de la filmoteca a repartir sopars per primer cop. Ja fa dotze anys que va néixer la Fundació, i una de les seves primeres accions va ser repartir sopars els dijous al Raval, el dia que el menjador social del carrer Rovador tancava les seves portes.
Els sopars al Raval i les persones voluntàries que un dia a la setmana marxaven de casa carregades de tuppers, amb 7 racions de menjar, aigua i fruita cadascun, i es plantaven al bell mig de la plaça de Salvador Seguí per repartir-ho, podria ser una acurada fotografia dels inicis de BAC. Una fotografia d'una activitat que va ser la llavor d'una comunitat de gent, que amb un desig d'involucrar-se per la seva ciutat, acabaria sent família.
"Em vaig quedar enganxada" reconeix l'Assumpta, voluntària BAC des dels seus inicis. Té molt clar que la il·lusió per començar un projecte com aquest i la voluntat d'involucrar-se en l'acció social va fer que totes les persones voluntàries es tiressin de cap a la piscina i tothom recolzes a tothom. "No teníem res i ho fèiem tot", apunta amb una rialla que amaga un gran sentiment d'orgull i estima.
Al barri del Raval van néixer idees, activitats, i sobretot un sentiment de comunitat que ens va permetre seguir caminant fins a arribar a la Vila de Gràcia. "Vaig començar repartint els lots d'aliments a la plaça del Sol amb les meves dues filles", explica fent memòria el José Luis, voluntari veterà de BAC. Sempre havia tingut ganes d'involucrar-se de manera local, i a BAC va trobar un espai on materialitzar la seva voluntat i les seves idees.
"Tenia ben clares dues coses: havíem de fomentar la socialització i acompanyar en l'aprenentatge de l'idioma", explica amb convicció el José Luis. Per ell, l'única manera de sensibilitzar i trencar prejudicis i pors que hi ha a la nostra ciutat és donar l'oportunitat a tots els nostres veïns i veïnes de poder conèixer a persones amb realitats diferents de les seves. I per fomentar aquest vincle amb el veïnat i la ciutat era essencial l'idioma. I així ho va fer.
"Vam començar 3 voluntaris trucant a organitzacions per trobar alumnes i així fer classes de castellà", recorda amb una certa nostàlgia. Aquest va ser l'origen de l'itinerari Idioma i les classes de castellà, català, Immersió Lingüística i de l'Aula de Lectura, una porta d'entrada a la nostra ciutat i a l'acompanyament de BAC.
La comunitat de voluntaris creixia i amb ella les possibilitats d'engegar nous projectes per apropar-nos cada cop més a la ciutat que volem. Les Dones del Món es començaven a reunir a la llibreria Saturniana mentre els Menuts gaudien d'activitats lúdiques amb persones voluntàries; el Raval seguia treballant i ja se servien sopars i esmorzars tertúlia quatre dies per setmana; es començava a originar el que seria el programa Beques U-BAC amb els primers contactes amb instituts de màxima complexitat de la ciutat; es consolidaven els recaptes d'aliments, les recollides de roba, i inclòs neixen iniciatives com la T-BACSolidaria; les activitats lúdiques per afavorir la socialització, com el futbol i la cuina, agafaven força; i amb tot aquest creixement, es va arribar a crear la BACbenvinguda, una porta per a totes les noves persones voluntàries.
"És un intercanvi de solidaritat", admet el José Luis quan parla de l'engranatge de persones i activitats que han fet possible BAC. "A vegades no te n'adones, però sempre reps. Jo he rebut moltíssim a través de les relacions humanes que he fet. Tothom m'ha aportat. He après a valorar, a relativitzar, a compartir, i d'altres coses que ni em puc imaginar..." assegura l'Assumpta.
I és que, el desembre de 2011, quan s'encenia la primera espurna de BAC, una cosa hi havia clara: la voluntat de crear una comunitat local on tothom dona i tothom rep. Després d'una important crisi que seguia submergit el país, BarcelonActua volia posar-ho fàcil a totes les persones que es volien implicar socialment, però no sabien com. I amb una ferma convicció de què totes les persones som potenciament vulnerables, que totes tenim alguna mancança i que totes tenim alguna cosa a aportar, es va començar a construir el que som avui.
"M'emporto ser-hi. BAC ja forma part del meu ADN", afirma l'Assumpta. I a BAC tenim clar que totes i cadascuna de les persones voluntàries que s'han involucrat en aquests dotze anys han sigut el motor que ens ha permès avançar. Gràcies per cada tupper; per cada recollida d'aliments; per cada viatge en cotxe; per cada classe d'idioma, d'informàtica, de ioga, de dansa...; per cada cercle d’escolta; per cada activitat lúdica amb els menuts i els alumnes de cada un dels programes; per cada acompanyament; i per cada conversa. L'ADN de BAC sou tots vosaltres. Gràcies per tant.
