"Vaig decidir prendre aquest camí perquè aquí puc projectar un futur", afirma l'Ibibi, exalume del programa de Famílies BACacollida, després d'explicar que el dia que va fer els 18 anys ja no va poder dormir al centre de menors on estava i això el va fer decidir venir a Barcelona. Aquí no coneixia res ni ningú, però confiava trobar més oportunitats per a ell que les que tenia al seu poble natal.

"Quan vaig arribar, em van assignar una treballadora social que em va informar dels albergs on podia dormir i menjar", apunta l'Ibibi. Va ser ella qui li va parlar de BarcelonActua. "Vaig poder entrar a la BACstation i començar de zero", explica. Ara l'Ibibi tenia una casa, podia continuar estudiant idiomes, cursar formacions i crear una nova xarxa social. "Vaig tenir una referent que em va donar un gran suporti em va ensenyar moltes coses de la seva cultura. Fins i tot em va m'explicar qui és La Moreneta", remarca entre rialles.

L'Ibibi admet que la BACstation li agradava molt i que per això volia aprofitar totes les oportunitats que se li presentaven. Així mateix, assegura que va demanar formar part del programa Llars d'acollida perquè estava segur que si vivia amb una família de Barcelona podria continuar avançant i podria conèixer gent nova i de confiança. "Bé, i per l'estima que em donarien també", confessa l'Ibibi amb un somriure tímid.

No gaire després, la responsable del programa va trucar a l'Ibibi. "Em va dir que ja tenien una família per a mi i em vaig posar molt content", explica. També reconeix que estava nerviós perquè, encara que la primera trobada amb la Lina i els seus tres fills havia anat molt bé, volia assegurar-se de respectar la cultura i les directrius de la família perquè tots estiguessin contents amb la convivència.

L'Ibibi confessa que el dia que va arribar va sentir que tot aniria bé. "Jugàvem, sortíem a passejar, cuinàvem mwnjar català i marroquí, ens explicàvem com ens havia anat el dia...", explica. Es preocupaven els uns pels altres perquè són una família. "A casa de Lina vaig veure que les meves portes s'obrien a poc a poc", apunta amb gratitud. I abans de complir els 6 mesos amb la família, l'Ibibi va trobar feina. "Just després d'aconseguir renovar el meu NIE, i gràcies a totes les formacions de cuina que vaig fer a través de la Fundació i les practiques, em van oferir una feina", afirma amb orgull. Això volia dir que podia començar a buscar una habitació i emancipar-se.

Narra amb emoció com la seva família d'acollida va celebrar amb orgull la seva nova posició com a cuiner. "Són la meva segona família, la meva família espanyola, i quan ells estan feliços, jo també estic feliç, i viceversa", afirma alhora que admet no tenir paraules per agrair tot el que entre tots han fet per ell. "Quan vaig arribar no sabia si alguna cosa arribaria. Era un somni, i ara s?ha fet realitat", confessa l'Ibibi.