"Vaig deixar el meu país fa cinc anys i vaig arribar a Barcelona el passat mes d’octubre", assenyala en Jack Choung*. Durant els primers dies, va recórrer la ciutat i va parlar amb tothom amb qui va poder per explorar possibilitats que li permetessin generar ingressos i trobar un lloc on viure, però res no va sortir. Així, amb els seus últims estalvis, va decidir comprar un sac de dormir, una tenda i una targeta de metro que li permetés fer front a les pròximes setmanes a la ciutat. "Un cop vaig tenir la tenda, no sabia on anar; buscava un lloc ben amagat i amb molta privacitat perquè ningú em pogués robar", assenyala. Va acampar en un racó aïllat de Cornellà.

Continuava buscant altres recursos i opcions, quan li van parlar del local del Raval. "Vaig anar a sopar i vaig veure que a les parets del local hi havia pissarres", explica en Jack Choung, mentre afirma que va ser un convidat dels sopars que parlava rus qui li va confirmar que en aquell local, a més a més d'oferir sopars i esmorzars, també feien classes d'idioma, entre moltes altres activitats. "Jo vull viure la meva vida aquí i vull ser part de la comunitat de Barcelona", afirma quan explica que la seva gran prioritat és aprendre castellà i català.

Pocs dies després d'aquell primer sopar, va parlar amb la responsable del programa Landing en el punt d'orientació, i en menys d'una setmana ja era alumne de totes les classes grupals de castellà que ofereix la Fundació. "Vaig preguntar si podia anar-hi tots els dies, de dimarts a dissabte, i em van dir que sí, i així ho estic fent", explica Jack Choung amb un somriure, alhora que admet que just ara ha començat també a anar a l'Aula de Lectura i a fer classes individuals de repàs amb en Xavier, voluntari d'idioma.

"També em van convidar a participar en altres activitats lúdiques i a voluntariats corporatius", assenyala, remarcant que aquestes no només li van permetre fer xarxa amb persones locals, sinó que van ser clau per conèixer altres joves del programa Landing en situació de sensellarisme i crear amb ells un fort vincle de suport. "Compartíem taula als sopars i esmorzars del Raval i alhora consells per fer front al nostre dia a dia a Barcelona", destaca.

"Va ser l’Achraf qui em va parlar de les cases d'acollida BACstation, una nit que ja començava a fer molt fred", explica, tot i admetre que no tenia massa esperances d'aconseguir plaça perquè hi ha molts joves vivint al carrer. No obstant això, poques setmanes després va rebre un missatge que va haver de rellegir més de dos cops per acabar de creure que era real. "L'endemà ja podia dormir a la BACstation", explica, recordant el contingut del missatge.

"Ara ja tinc una casa i això em permet concentrar-me en el meu futur", afirma fent una comparativa amb el que és viure al carrer, on havia de destinar les seves energies a buscar llocs on menjar, on dutxar-se i on estar calent. "L'acompanyament de BarcelonActua és un ascensor social, m'ha donat oportunitats per estar al mateix nivell que les persones locals i per formar part de la comunitat. Ara puc començar la meva vida", remarca. Des que va arribar, tenia clar que volia estudiar. Avui, ja té preparat un pla d'acció amb tots els passos que ha de seguir per matricular-se en estudis superiors i aconseguir un treball d'alt valor afegit a la seva ciutat, Barcelona.

*El nom s’ha modificat per protegir la intimitat de la persona