Acollir per donar una oportunitat
"Per sort, a les nits podia dormir en una casa ocupa amb altres nois que com jo estaven en situació de carrer. No era gens segur, però el carrer ho era menys", explica en Khalid. Va arribar a Barcelona per buscar oportunitats que fins aleshores no se li havien donat. Tenia claríssim que volia fer les coses bé, i el primer pas era aprendre l'idioma per poder continuar els seus estudis.
En Khalid es va presentar a la seu de BarcelonActua pensant que podria trobar plaça per assistir als cursos de català i castellà, però durant l'entrevista de primera acollida es va adonar que no només podria fer classes, sinó que “aquí podia trobar una llar", afirma.
Va començar amb classes de castellà i un curs de jardineria, i pocs dies després li van parlar del programa Referents. "Em va agradar moltíssim la idea que algú que coneix la ciutat em pogués fer un acompanyament", admet amb seguretat. Deu dies més tard, ja tenia el contacte de l'Helena, la seva nova referent.
"Al cap de cinc minuts de què m'informessin que havien trobat un noi al qual podria acompanyar, vaig rebre un missatge del Khalid, presentant-se i preguntant-me com estava", explica l'Helena amb un somriure contagiós. Aquell mateix dia es van trobar. Era un dimarts de febrer i ell esperava assegut a la plaça Gal·la Placídia. "Abans inclús de veure-la, ja confiava plenament en ella", assegura en Khalid.
A partir d'aquell dia, cada dimarts es trobaven. Parlaven i compartien experiències, i en molt poc temps van crear un vincle molt fort. En Khalid va conèixer el marit de l'Helena i les seves dues filles petites, i els dimarts es van convertir en caps de setmana i vacances en família.
"Pocs mesos després d'entrar a viure a la casa d'acollida BACstation de Vallcarca, vaig veure un vídeo sobre el programa Famílies BACacollida", explica en Khalid amb un somriure tímid mentre assegura que en aquell moment ho va tenir clar. "La BACstation és un lloc on han confiat en mi i on puc viure tranquil. I això té molt valor perquè no ens hem d'oblidar de totes les persones que segueixen dormint al carrer cada dia. Però vaig pensar que en una família d'acollida podria millorar molt més ràpid l'idioma i seguir estudiant", explica.
"En Khalid em va explicar que estava en llista d'espera per poder trobar una família d'acollida. I no sé ni com va anar, però després de parlar amb el meu marit i les nenes, li vaig proposar si volia venir a viure a casa nostra", explica l'Helena amb una rialla dolça. En Khalid no va dubtar ni un segon. Ho tenia claríssim. "Serà un somni", afirmava amb emoció.
"L'Helena és la persona que està més a prop del meu cor i de la meva ment. Ella, el seu marit i les seves filles", explica en Khalid. L'estima que expressa és incalculable, però aquesta no és pas unidireccional. "Va ser un gran canvi i un repte, però guanyes molt. Ens ha ensenyat moltíssimes coses. És carinyós, educat, escolta i et sap treure d'un moment dolent. És d'aquelles persones que vols a prop teu i de les teves filles", confessa l'Helena amb tendresa.
El programa Famílies BACacollida té com a objectiu garantir les necessitats bàsiques d'allotjament i manutenció dels alumnes BAC a través de la convivència directa amb una persona voluntària. Però sovint va molt més enllà. "Per a mi, ja no som una família d'acollida, som una família. Jo no tenia germanes, i ara en tinc dues. I l'Helena i en Romà són els meus pares aquí, a Barcelona", afirma en Khalid alhora que admet que el millor moment del dia és sempre quan està amb tots ells.
L'Helena ho subscriu, i conscient que quan miri enrere podrà reviure una època molt bonica, assegura que "ningú hauria de deixar d'acollir per por". Té clar que la família no ha de ser de sang, que som nosaltres qui la triem, i que hem de confiar en la nostra intuïció. "Jo vaig confiar-hi, i ara en Khalid és part de la nostra vida", recalca. "Acollir és alguna cosa molt bonica. I també és donar una oportunitat a algú que no n'ha tingut. I això mai s'oblida", afegeix amb fermesa en Khalid.
