Beques U-BAC: Un ascensor social a través del suport acadèmic, psicoemocional i econòmic
"Segon de batxillerat va ser un any molt dur", confessa en Ion. L'ansietat va eclipsar, en molts moments, el curs acadèmic, i tot i que tenia clar que volia anar a la universitat, sabia que els seus pares ja estaven fent un gran esforç econòmic per costejar-li un acompanyament psicològic. No volia posar-los-hi més pressió. "Em van dir que farien tot el possible, però perquè no haguessin de buscar-se la vida, vaig començar a cercar beques", explica.
"La responsable del programa Beques U-BAC va venir al meu institut a presentar-nos el programa", relata en Ion alhora que admet que abans d'escoltar la presentació pensava que, com la resta de beques que havia vist, seria una més on ell es convertiria en un número i no en una persona amb totes les seves complexitats. "Però vaig veure que era una beca que anava més enllà, que acompanyava a persones en diferents nivells, i a la qual podia presentar la meva situació personal i explicar qui era jo", exposa.
En Ion va decidir presentar-se, i després d'enviar tota la documentació, junt amb una carta de motivació, ell i els seus pares van acudir a l'entrevista prèvia a la selecció final. "Em van intentar conèixer més enllà dels papers i els números i entendre'm com a persona", recorda amb un somriure alhora que destaca que fins i tot li van preguntar pels seus hobbies, el que li va semblar molt divertit i distintiu.
"Vaig sortir content, tot i que no estava segur si em donarien la beca", admet. Pocs dies després, va rebre la trucada de la responsable del programa. "Em va començar a explicar la trobada amb el jurat, i mentre parlava em va donar la sensació que no m'havien concedit la beca", explica en Ion, i reconeix que quan li va dir que sí, que al setembre seria un nou alumne U-BAC, no s'ho podia creure.
"També em va dir que podria tenir un mentor, i allà vaig tenir clar que els hi importava de veritat i que volien que estigués el millor possible i gaudís realment de l'època universitària", admet en Ion mentre recorda la primera trobada amb en Marcos, el seu mentor, qui li va transmetre molta confiança i seguretat. "Sempre em pregunta, es preocupa, i em dóna suport perquè no dubti de mi mateix", remarca en Ion.
"Per a mi, una persona a qui li costen els grans canvis, aquesta beca ha estat una oportunitat per anar a la universitat i sentir-me recolzat, protegit i escoltat", admet alhora que recalca que no tenia ningú al seu voltant que hi hagués anat i pogués compartir l'experiència amb ell. "Ara estic molt content de tenir acompanyament i de formar part d'un grup de persones tan guais".
